Qui Som

El Principat d’Andorra té una història i unes peculiaritats que el diferencien d’altres territoris també en l’àmbit de la farmàcia. Tot i ser un petit territori als Pirineus i no ser un estat de dret fins al 1993 (Aquest any celebrem 30 anys de constitució) ha tingut el seu propi model d’assistència farmacèutica des d’abans del 1859. S’ha anat adaptant a la recuperació de la població des dels anys 1930, i a la transformació comercial a partir de 1960, en què l’economia del país s’ha sustentat en el comerç per una diferenciació de productes i de preu, repercutint en l’àmbit de les oficines de farmàcia. - La seva condició fronterera de país tercer, li ha permès proveir-se de productes farmacèutics autoritzats de qualsevol país del món, tot i que la major part de les importacions provenen d’Espanya i França, complementant mancances i desitjos assistencials dels veïns del sud i del nord. - La seva especificitat territorial, nacional i estatal han caracteritzat diferentment el seu model assistencial comunitari en l'àmbit farmacèutic respecte als territoris veïns en els darrers 50 anys. En el vessant assistencial les oficines de farmàcia andorranes cobreixen la dispensació de fàrmacs per les malalties cròniques i esporàdiques de la població resident, els relacionats amb les necessitats del turisme i especialment la pràctica d’esports de muntanya, i els productes farmacèutics d’interès transfronterer i particularment en els darrers anys, cosmopolita. - El nombre d’oficines de farmàcia al país s’ha incrementat dels anys 60, però sembla haver arribat a un sostre els darrers 10 anys. La sostenibilitat de les oficines de farmàcia a Andorra depèn en un 55% de la població resident, i en un 45% de les dispensacions als visitants. - El turisme de neu i natura actualment és el motor de l’economia dels país i també de les oficines de farmàcia. - El repte de futur és poder mantenir una sanitat de qualitat i accessible als andorrans, residents no nacionals i turistes en l'àmbit territorial, de bon nivell i descentralitzada fent-la compatible amb l’atenció assistencial farmacèutica de qualitat en totes les parròquies, com ha esdevingut fins ara. A Farmàcia de les Escoles, a més de donar el millor servei als nostres conciutadans estem en una zona on tenim molts visitants ben a prop de l'Hotel Metròpolis, l'Hotel Comtes d'Urgell, l'Hotel Fènix, l'Hotel Eureka i davant de l'aparthotel Cosmos. FARMÀCIA DE LES ESCOLES VÍCTOR SIMONET PONS Av. de les Escoles, 17 AD700 ESCALDES ENGORDANY T.+376 82 07 68 farmaciadelesescoles@andorra.ad 

Farmàcia De Les Escoles.

De Víctor Simonet Pons

Farmàcia oberta des de 6 agost del 1986, aviat farà més de 37 anys al servei del Principat d’Andorra i en particular d’Escaldes Engordany i els seus visitants.

Estem especialitzats en:

Al·lopatia. Pràctica terapèutica basada en l’administració al malalt de remeis que produeixen efectes contraris als produïts per la malaltia. S’oposa a homeopatia.

Homeopatia. La teoria de l’homeopatia va ser desenvolupada el 1796 pel metge saxó Samuel Hahnemann (1755-1843), segons el qual una substància que causa els símptomes d’una malaltia també els pot curar.

Fórmules Magistrals. Actualment, les fórmules magistrals són una adaptació total del medicament per a aquell malalt. Es poden prescriure en una forma farmacèutica que faciliti una administració més còmoda, per exemple xarops per a nens o per a adults amb malalties que els puguin reportar dificultat per deglutir.

Igualment, es facilita el tractament en pacients que presentin alguna intolerància o efectes irritants causats per algun excipient o substància no medicamentosa que formi part del preparat comercial, ja que en la personalització del medicament se’n pot estalviar la inclusió.

En el cas dels medicaments administrats per via tòpica, és molt habitual que el dermatòleg prescrigui fórmules magistrals. Potser aquesta és una de les àrees en què els metges prescriuen més sovint fórmules magistrals, perquè d’aquesta manera poden prescriure els preparats dermatològics totalment ajustats a les necessitats de la pell del pacient.

Medicaments estrangers

Pomades

Locions

Càpsules prescites per dermatòlegs i altres especialitats mèdiques.

Farmàcia De Les Escoles.
De Víctor Simonet Pons
Farmàcia oberta des de 6 agost del 1986, aviat farà més de 37 anys al servei del Principat d’Andorra i en particular d’Escaldes Engordany i els seus visitants.

Estem especialitzats en:

Al·lopatia. Pràctica terapèutica basada en l’administració al malalt de remeis que produeixen efectes contraris als produïts per la malaltia. S'oposa a homeopatia.

Homeopatia. La teoria de l'homeopatia va ser desenvolupada el 1796 pel metge saxó Samuel Hahnemann (1755-1843), segons el qual una substància que causa els símptomes d'una malaltia també els pot curar.

Fórmules Magistrals. Actualment, les fórmules magistrals són una adaptació total del medicament per a aquell malalt. Es poden prescriure en una forma farmacèutica que faciliti una administració més còmoda, per exemple xarops per a nens o per a adults amb malalties que els puguin reportar dificultat per deglutir.
Igualment, es facilita el tractament en pacients que presentin alguna intolerància o efectes irritants causats per algun excipient o substància no medicamentosa que formi part del preparat comercial, ja que en la personalització del medicament se’n pot estalviar la inclusió.
En el cas dels medicaments administrats per via tòpica, és molt habitual que el dermatòleg prescrigui fórmules magistrals. Potser aquesta és una de les àrees en què els metges prescriuen més sovint fórmules magistrals, perquè d’aquesta manera poden prescriure els preparats dermatològics totalment ajustats a les necessitats de la pell del pacient.

Medicaments estrangers
Pomades
Locions
Càpsules prescites per dermatòlegs i altres especialitats mèdiques.

DE CA L’APOTECARI A LA FARMÀCIA COSMOPOLITA D’ESCALDES ENGORDANY, MÉS DE 150 ANYS D’ATENCIÓ FARMACÈUTICA A ANDORRA Les característiques pròpies de l’atenció farmacèutica en un microestat fronterer amb França, Espanya i finalment amb la Unió Europea han produït un efecte de constant adaptació en les oficines de farmàcia, passant d’una sola oficina a començaments de segle XX fins a les 58 oficines de farmàcia actuals. Paraules clau: Andorra, farmàcia, apotecari, frontera, turisme ANDORRA I EL SEU ENTORN FARMACÈUTIC ACTUAL Les característiques pròpies del Principat d’Andorra l’han fet diferent dels territoris pirinencs veïns també en l’àmbit de la salut. Aquest és un petit estat situat al vessant mediterrani dels Pirineus Orientals, entre Espanya i França limitant amb Catalunya, al sud al llarg de 63,7 km, i amb Occitània País Català, al llarg de 56,6 km al nord. Té una extensió de 468 km² i una altitud mitjana de 1.996 m, des dels 840 m a la frontera sud als 2.942 m del seu cim més alt, el pic de Comapedrosa. La frontera amb França es troba a 2.000 metres. Administrativament, el país es divideix en set parròquies, cada una de les quals té la seva administració local anomenada Comú. La carretera general 1 que uneix la frontera Andorrana espanyola amb el giratori km 0 a la capital Andorra la Vella té una longitud d'11 km, i la nacional 2, que va d’aquest mateix giratori a la frontera franco andorrana, en té 33 km. Per tant, actualment en molt poc temps es pot entrar al país i tornar-ne a sortir viatjant en automòbil, però en temps passats els traginers i els pastors de bestiar passaven la frontera per qualsevol dels 26 passos de muntanya dels camins transfronterers, per anar a Tarascó d’Arieja, Vic de Sòç, Llavorsí, Sort, Salàs de Pallars, Acs-dels-Tèrmes, Puigcerdà i la Seu d’Urgell. La seva peculiaritat política ve de lluny. Amb els Pariatges signats pel bisbe d’Urgell i el comte de Foix el 1278 ja es delimitava el territori andorrà amb una estructura feudal pròpia. Amb l’aprovació de la Constitució l’any 1993 el seu sistema polític és un Coprincipat parlamentari amb un copríncep francès, que és el president de la República francesa, hereu dels drets del comte de Foix, i un copríncep episcopal, que és el bisbe d’Urgell i arquebisbe ad personam. Aquell mateix any, Andorra obtenia el reconeixement internacional ingressant a l’ONU com a 184è estat. Pel fet de tenir una triple frontera amb Espanya, amb França i amb la Unió Europea, Andorra ha pogut desenvolupar el comerç de manera diferent als territoris veïns. Actualment, l'any 2016, a Andorra hi ha 58 oficines de farmàcia, la major part en la zona comercial de la vall central a la capital Andorra la Vella (29) i a Escaldes-Engordany (13), on resideix un 49% de la població, i 16 repartides en les altres cinc parròquies: 5 a Sant Julià de Lòria (12%) i 5 a Encamp (15%), les zones de frontera; 3 a la Massana (13%); 2 a Canillo (5%) i 1 a Ordino (6%), per 78.014 habitants al cens de població del 2015. A més dels residents, Andorra disposa de 241 allotjaments turístics amb una disponibilitat de 34.019 llits per atendre les necessitats dels quasi 8 milions de visitants anuals, dels quals un 30,3% van pernoctar al país (turistes) i un 69,7% van ser passavolants (excursionistes). En total es tractaria d’uns 99.932 habitants equivalents si es tenen en compte residents i visitants anuals. En comparació, en una zona d’uns 50 km al voltant en territori francès de l’Arieja hi ha 6 farmàcies: 2 a Acs-dels-Tèrmes, 1 a Les Cabanes, 3 a Tarascó d’Arieja (a 57 km), i a més distància 1 a Sant Pau de Jarrat, 3 a Lavellanet, 1 a Montgallart, i a Foix (a 73 km) n’hi ha 5.5 En el departament dels Pirineus Orientals hi ha 8 farmàcies a l’Alta Cerdanya: 1 a Enveitg, 1 a Bourg-Madame, 1 a Mont-Lluís, 1 a Bolqueres, 2 a Font-Romeu, 1 a Sallagosa, i 1 a Osseja), més 2 al Capcir (1 a Formigueres, 1 a Els Angles).6 I, en territori espanyol, hi ha 11 farmàcies a l’Alt Urgell (1.447 km2 i 22.037 hab.) (5 a la Seu d’Urgell, 1 a Les, 1 a Montferrer, 1 a Adrall, 1 a Organyà, 1 a Coll de Nargó i 1 a Oliana), 4 al Pallars Sobirà (1.377,92 km2 i 7.625 hab.) (1 a Sort, 1 a Rialp amb farmaciola a Espot, 1 a Llavorsí, i 1 a Esterri d’Àneu), i 11 a la baixa Cerdanya (4 a Puigcerdà, 1 a Llívia, 1 a Alp, 1 a Bolvir, 1 a Ger, 1 a Bellver de Cerdanya, 1 a Prullans, i 1 a Martinet). Deixant a part els territoris amb més baixa demografia, la Cerdanya, amb dos territoris poc més grans que Andorra (539,43 km² l’Alta Cerdanya amb 11.682 habitants i 546,57 km² la Baixa Cerdanya amb 18.656 hab.) sumen 19 farmàcies, tenint en compte que també són territoris amb pistes d’esquí. L’establiment d’assistència farmacèutica fins al 1850. De ca l’apotecari a la farmàcia cosmopolita, més de 150 anys d’atenció farmacèutica Andorra En ser Andorra un territori d’alta muntanya i amb una economia rural, els seus habitants acostumaven a tractar els seus problemes de salut amb herbes remeieres l’ús de les quals coneixien per tradició familiar i per la visita de les trementinaires de Tuixén, que arribaven fins a Casa Rossell a Ordino. La societat civil s’organitzava en associacions anomenades germandat, consòrcia o confraria als segles XVIII i XIX amb l’objectiu d’ajuda i prestació mútua d’auxili entre els seus membres, l’assistència en cas de malaltia i necessitat, o acompanyament en cas de mort. En els pobles al voltant d'Andorra hi havia apotecaries, i els andorrans quan anaven a les fires de bestiar aprofitaven per proveir-se de remeis. El gremi dels apotecaris des de molt antic estava molt ben organitzat per tal de garantir els coneixements dels seus professionals. Des del 1487, per a exercir l’art d’apotecari s’exigia l’obligatori compliment de 8 anys de pràctiques amb apotecari establert, i tenir 24 anys complerts per a poder ser examinat. La bona pràctica es controlava mitjançant visites d’inspecció del Protomedicat, organisme encarregat de la professió. L’any 1671 constaven 5 apotecaris a Puigcerdà i 2 a la Seu d’Urgell. En el cadastre de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell de l’any 1716, que es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, hi consten 4 apotecaris: Mariano del Duque, Miquel Galseran, Josep Saló i Isidro Mirasso. El 1736 es consigna que Francesc Arbués (titulat pel Protomedicat el 1734) era l’apotecari de l’Hospital Militar de la Seu d’Urgell, que estava situat molt a prop de la catedral. Les apotecaries anaven creixent als pobles del voltant. En el Registre d’inspeccions d’apotecaries el 1774 en constaven: 3 a la Seu d’Urgell (Joseph Saló, Antoni Saló, Ignasi Torrents), 1 a Arfa (Pau Orrit), 1 a Organyà (Joseph Oriol), 2 a Bellver (Agustí Serra, Antoni Barral), 1 a Martinet (Francesc Florensa), 1 a Alp (Marçal Degollada), 2 a Puigcerdà (Pere Barral, Francesc Piguillem), i 3 a Llívia (Llorenç Calvet, Guillem Colomer, Nicolau Esteva). El Llibre del Protomedicat hi consta la llista total de fadrins que obtingueren el títol d’apotecari entre 1768 i 1799 any per any i el seu origen: 2 de Saragossa, 1 d’Alacant, 1 de Santander, 1 de Múrcia, 2 del Rosselló, 603 de Catalunya, 2 d’Andorra i 4 no identificats, d’un total de 616 fadrins. Es desconeix on van exercir la professió els dos fadrins andorrans. A Andorra el Consell General s’encarregava de contractar o aconductar el metge titular de les Valls i un o dos metges més, autoritzant-los a exercir quan eren forasters, el cirurgià, l’apotecari i el barber, i fixava uns preus màxims pels seus honoraris. Paral·lelament, els particulars dels Comuns i els Quarts també podien establir conductes amb aquests professionals i gestionaven els tràmits de contractació i pagament. Els comuns pagaven una part de l’import de la conducta, en quantitat anyal o per trimestres, i els veïns de la parròquia la part restant. En diversos documents hi consten els pagaments. ENTRE 1850 I 1930 El 1854 el Consell General va nomenar apotecari de les Valls l’andorrà Antoni Dallares i Armengol (1828-1901), que exercia la professió en l’edifici dit Ca l’Apotecari a l’entrada del carrer de la Vall a Andorra la Vella, davant de l’església parroquial de Sant Esteve, que era propietat d’Antoni Maestre i Babot de Casa Molines, que esdevindria el seu consogre el 1884.18 Andorra tenia una població de 4.130 habitants (Ulrich, 1852). Aquest contracte comportava el monopoli per a l’exercici de la professió, fins que el Consell General va suprimir aquest privilegi el 1882. Els productes medicinals li arribaven a través dels traginers que feien la ruta cap a Espanya i cap a França. Anton Dallares també va signar conducta amb el Comú de Canillo com es reflecteix en el rebut de cobrament d’honoraris de l’any 1858 següent: “Lo abaix firmant confesa haber rebut del Honorable Comú de Canillo, representat per los Srs Consuls Sr. Calvó de Soldeu y Sr. Pirot de Ransol, la cantitat de 5 onzas, 11 duros y 2 pesetas, per la ñada transcorreguda en lo 58 i vensuda a 12 Gene del 59: y ames per via de gratificació del moolt traball y gasto de medicinas fet en la añada transcorreguda, rebo també de dits Srs Consuls la cantitat de (espai en blanc) Y per això ho firmo a continuació. Andorra 20 Febre de 1859. Anton Dalleres, Apotecari Nota: Lo entregat intirinament per la añada vençuda son sis onzas en or. Avui dia de la fecha. 20 Febrer de 1859. Anton Dalleres, Apotecari.”20 La recuperació de la Universitat de Barcelona (restablerta el 1842 després del seu trasllat a Cervera el 1714) va situar-la a l’antic convent de les Carmelites al carrer del Carme, i medicina s’impartia a l’hospital de la Santa Creu, fins que al 1905 es va traslladar a l’hospital Clínic. L’edifici històric actual va ser projectat per l’arquitecte Elies Rogent i es va construir entre 1863 i 1874. La farmàcia va entrar a la universitat el 1845, atès que tenia una organització col·legial rellevant que volia una autorregulació professional, i era considerada una ciència. Els estudis universitaris de farmàcia moderns es van fixar el 1857 a Barcelona i a Madrid, després d’haver incorporat els recursos humans i el coneixement dels col·legis professionals a la universitat per a impartir les matèries i establint la titulació universitària de la llicenciatura en farmàcia que facultava per a exercir. Els apotecaris que s’havien format en establiments d’apotecaris abans de poder instal·lar la seva pròpia apotecaria, es varen haver d’examinar per tal d’acreditar els seus coneixements.21 Al llibre de Registre de Graus de llicenciat de la Universitat de Barcelona hi consta que Dallares va superar els exercicis del Grau de llicenciat entre el 30 d’abril i el 16 de maig de 1859. L’apotecari andorrà tenia 30 anys. El títol de llicenciat en farmàcia va ser expedit l’1 d’agost de 1859 i lliurat a l’interessat el 20 de setembre.22 L’any 1866 amb l’anomenada Nova Reforma sent síndic general Guillem d’Areny i de Plandolit es van modernitzar les estructures polítiques d’Andorra, organitzant el Consell General, separant el seu funcionament del dels comuns i atorgant el dret a vot a tots els caps de casa, no només els caps de cases benestants com passava fins aleshores.23 En aquells moments hi va haver vàries iniciatives i sol·licituds per la concessió d’utilització de les aigües mineromedicinals andorranes i per obrir cases de joc. A cap dels dos coprínceps interessava, per diferents raons, aquest darrer projecte, i el conflicte va desembocar dos anys després, el 1868, en una severa crisi. El Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 243-266, ISSN: 0213-0718 249 De ca l’apotecari a la farmàcia cosmopolita, més de 150 anys d’atenció farmacèutica Andorra Consell General va atorgar el 1873 la Concessió per a la instal·lació de casinos i balnearis a la Compagnie du Val d’Andorre, el 1880 hi va haver un intent de concessió a Antonin Roger i Louis Boisset perquè Andorra es transformés en un Mònaco, i el març de 1881, la concessió per a l’explotació del joc i de l’aigua termal entre el Consell General revolucionari i els Srs. Denis Guibert i Anton Roger. Però mentrestant al febrer del 1881 es van celebrar noves eleccions, i finalment al juny es va signar el Tractat del pont dels Escalls restablint l’ordre a les Valls. Dins les sentències pronunciades pel Tribunal de Corts en relació a la Revolució, el metge de Sant Julià de Lòria Pere Baró, de 38 anys, és condemnat a 2 anys de desterrament i 10 de privació de drets electorals. El motiu de la condemna va ser: Participació activa en els actes i violències de la revolució. Cal tenir en compte que el càrrec de conseller general va ser gratuït i obligatori fins a la Constitució del 1993. El farmacèutic Dalleres es va significar políticament, junt amb el que seria el seu consogre Antoni Maestre i Babot, subsíndic en aquells moments convulsos, i fins i tot va rebre un anònim amenaçador.24 Sigui per causes polítiques, o bé sigui perquè el farmacèutic Dalleres anava envellint i s’anava dedicant a altres activitats com el registre de dades d’una Títol de llicenciat de farmàcia d’Anton Dalleres i Armengol, expedit pel ministre de Foment a Madrid l’1 d’agost de 1859. Arxiu Casa Molines 250 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 243-266, ISSN: 0213-0718 Àngels Mach i Buch estació meteorològica, i la gastronomia, trenta anys després de ser nomenat, el Consell General va sol·licitar els serveis farmacèutics a Miquel Mitjavila i Morer. Mitjavila era un farmacèutic originari de Llívia que havia cursat els estudis de llicenciatura a la Universitat de Madrid obtenint el títol el 3 de febrer del 1870, i tenia oficina de farmàcia oberta a Puigcerdà. A finals de 1880 a Puigcerdà a més de la de Mitjavila Morer hi havia les farmàcies de Bartumeu Bosomba i Moreno, Ermengol Ferrer i Saló, Josep Marià Martí i Terrada, Ermengol Saló. A Llívia hi havia la de Josep Esteva i Guilló, la de Mariano Galis a Guils de Cerdanya, i les de Joan Obrer i Maties i Mateu Bosom a Bellver.25 El Consell General li va oferir que exercís la professió de farmacèutic a Andorra, amb la contraprestació d’un ajut econòmic anual i la concessió de la nacionalitat andorrana a ell i als seus descendents.26 L’any 1891 va obrir l’oficina de farmàcia primer al mateix local de ca l’Apotecari, i quan el doctor Esteve Nequí i Marquilló va acabar la carrera de medicina i hi va voler obrir el seu consultori mèdic en ser un edifici propietat de la seva família, la farmàcia es va traslladar el 1905 molt a prop al carrer Príncep Benlloch número 2. Per mantenir-se al dia en les novetats de la professió va ingressar al Col·legi de Farmacèutics de la província de Girona el 12 de desembre del 1898. A la seva mort el 1954 la titularitat de la farmàcia havia passat al fill del farmacèutic, Francesc Mitjavila i Salses, i el 1962 a la néta Conxita Mitjavila i Armengol (que s’havia format a Barcelona la farmàcia de Margarita Trias i Rubiés casada amb el també farmacèutic Pere Quintana i Colomer). A finals dels anys 60, l’oficina de farmàcia es va traslladar als baixos esquerra de Casa Guillemó a la plaça Príncep Benlloch núm.6.27 En no tenir descendència a la seva mort, el 2006, la farmàcia va ser traspassada a la farmacèutica Anna Pallarès i Papaseit, que n’ha conservat el nom. El 1904 en el seu llibre La Coutume d’Andorre, Jean-Auguste Brutails, membre corresponent a l’Institut Archiviste de la Gironde i jutge al Tribunal Superior d’Andorra, descrivia que: “Le Conseil général taxe le prix de la viande, du vin, les comestibles, le blé fiat; il taxe même le honoraires des médecins ou facultatius. Ce tarif est de 75 centimes de peseta (6 sous catalans) par visite; encore un médecin m’a-t-il confié qu’on ne les payait généralement pas. Le Conseil général alloue des annuités au pharmacien et le dispense de toute charge publique; les paroisses peuvent s’entendre avec lui pour la fourniture gratuite de certains remèdes. Je ne sais si on a maintenu en faveur du pharmacien actuel le monopole qui avait été accordé à l’excellent M. Dallares, son prédécesseur, décédé depuis peu.” (-el 1901).28 Per tant el Consell General assignava les anualitats al farmacèutic mitjançant un monopoli acordat, i el dispensaven de tota càrrega pública. I les parròquies podien acordar amb ell el subministrament gratuït de certs remeis. Brutails desconeixia si s’havia conservat el tracte, acordat amb el farmacèutic Dalleres, amb el nou farmacèutic Mitjavila, però efectivament en el pressupost de despeses d’Andorra per a l’any 1917, hi consta la partida “Subvenció al farmacèutic: 400 pessetes”.29 En aquell moment el cens de la població s’establia en 4.300 habitants i a Andorra hi havia una sola oficina de farmàcia. La pagesia proporcionava uns recursos limitats, i des de l’any 1860 en què el nombre d’habitants se situava cap als 5.500, l’emigració temporal o definitiva cap a Catalunya i Barcelona o cap a França va fer minvar la població del país fins la dècada de 1930 a causa de les guerres carlines, les crisis de les fargues de ferro i de la llana, i la derogació de les franquícies duaneres per part de l’Administració espanyola el 1887.30 DE 1930 A 1950 Quan a Andorra no hi havia encara universitaris llicenciats en farmàcia, es va autoritzar l’obertura d’oficines de farmàcia a andorrans que tenien certs coneixements tècnics de sanitat i experiència, adquirits en farmàcies de fora o per tradició familiar. Així, Ramon d’Areny-Plandolit, fill del metge Pau Xavier d’Areny-Plandolit, i tenint un germà dentista, va obrir la farmàcia Internacional, el 1934 entrat el segle XX.31 Primer va estar ubicada als baixos dreta de Casa Guillemó a la plaça Príncep Benlloch, i el 1942 es va traslladar a l’avinguda Meritxell núm. 16. Fins a la seva mort (1996) va regentar la farmàcia, tot i que la gran de les seves 4 filles, Meritxell, es va titular a la facultat de Farmàcia de Barcelona el 1969. El 1983 va obrir la farmàcia dels Escalls, a Engordany, que va traspassar a la farmacèutica Conxita Bach el 1988. Meritxell d’Areny-Plandolit Balsells va ser la titular de la farmàcia Internacional del 1996 al 2015 en què es va jubilar i des aleshores la titular és Maria Prieto. 252 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 243-266, ISSN: 0213-0718 Àngels Mach i Buch La primera farmàcia de Sant Julià de Lòria, la farmàcia de Lòria, va ser oberta el 1937 a l’avinguda de Canòlich número 56, per Agustí Pol i Roca (1911-1970).32 A la seva mort, al desembre de 1970 es va traspassar a la parella de farmacèutics Josep Mª López i Riberaigua (La Seu d’Urgell,1919) i Mª Rosa Miravitlles i Torras (1929-2013), sent-ne ella la titular del 1971 al 1987, després de traspassar l’oficina que tenia a Mataró. Tots dos haurien fet recerca al Departament d’Edafologia de la facultat de Farmàcia. La Dra. Miravitlles va obtenir el doctorat el 1973 amb la tesi de títol: “Mineralogía y liberación de bases alcalino y alcalinotérreas de los suelos de El Maresme”, dirigida por José Cardús Aguilar.33 José Mª López i Riberaigua va ser professor de ciències naturals a l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell entre el 1945 i el 1958. El seu germà Antonio, tres anys més jove, també va estudiar farmàcia. Eren fills del farmacèutic Antonio López i Feliu (Tremp, 1884), que es va casar amb Pilar Riberaigua i Soler (La Seu d’Urgell, 1887), i va instal·lar farmàcia a la Seu d’Urgell el 1919 al carrer Major.34 En la seva farmàcia es proveïen farmacèutics andorrans de productes espanyols que no tenien, i també li’n baixaven de francesos. Aquesta farmàcia és l’actual farmàcia Cepero. López i Riberaigua el 1959 va publicar l’estudi sobre: “Estudio hidrogeológico de las aguas mineromedicinales y termominerales de los manantiales de Sanillés, San Vicente y Andorra”, editat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs a la revista Ilerda núm. 23, i el 1962 “La Experimentación de la riqueza agrícola ilerdense”, editat també per l’IEI.35 A finals dels anys 70 Casimir Arro (d’Agde), vinculat amb Bourg-Madame per part de la seva dona, i inversor de ramats de bestiar, va voler adquirir la farmàcia de Lòria per al seu fill, que estudiava la carrera. Durant uns 8 anys se’n va ocupar, però finalment va desistir. El 1987 la va adquirir Lluís Quillacq i Albajes, el seu titular actual, als hereus d’Agustí Pol. La farmàcia va ser traslladada al Farmàcia Internacional, a la plaça Príncep Benlloch (Postal Valentí Claverol), i a l’avinguda Meritxell 16 (Fotografia Joan Burgués i Martisella, anys 1940) Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 243-266, ISSN: 0213-0718 253 De ca l’apotecari a la farmàcia cosmopolita, més de 150 anys d’atenció farmacèutica Andorra número 58 de la mateixa avinguda de Canòlich el 1991, atès que la caseta on estava ubicada va anar a terra per un edifici d’apartaments. La primera farmàcia a Escaldes es va obrir l’any 1943. Pilar Ubach i Bastida va obrir la F. Guerrero, amb l’ajut del seu marit Josep Guerrero i Salas, un mestre procedent d’Almeria que treballava a la farmàcia López de la Seu d’Urgell fugint de la Guerra Civil. La farmàcia es va situar a l’avinguda Carlemany 61, davant de la plaça dels Coprínceps a la Casa Lacruz, que acabava de ser edificada per Josep Puig i Cadafalch per encàrrec del gerent de l’hotel Termas (llogat a Casa Muntanya), Mariano Lacruz. 36 Andorra tenia aleshores 5.291 habitants. Pilar Ubach de Guerrero en va ser titular fins el 1996. Dels tres fills del matrimoni Guerrero Ubach, Caterina es va llicenciar en farmàcia a Barcelona el 1963. Josep es va casar amb Rosa Maria Morera, farmacèutica i titular de l’antiga farmaciola de la Massana. I Salvador Guerrero i Ubach, també farmacèutic, va succeir la seva mare en la titularitat de la farmàcia Guerrero però va morir jove el 2001, i la farmàcia va passar als seus fills tots farmacèutics: Salvador Guerrero i Ruiz (del 2001 al 2005) i Gabriel Guerrero i Ruiz (del 2005 fins ara). La seva filla Carla Guerrero i Ruiz és titular de la F. Guerrero 2 oberta l’any 2007 a l’avinguda Meritxell 39, a Andorra la Vella. En el moment de les seves obertures, la farmàcia Internacional de Ramon d’Areny- Plandolit el 1934 a Andorra la Vella, la farmàcia de Lòria el 1937 d’Agustí Pol a Sant Julià de Lòria, la farmàcia Guerrero el 1943 a Escaldes, i la farmàcia Mitjavila, amb els hereus del primer farmacèutic, tenien els titulars andorrans però sense el títol de farmacèutic. Amb el temps, els estudis dels seus descendents o nous propietaris les van anar regularitzant. DE 1950 AL 2000 A partir dels anys 50, amb una població de 6.176 habitants, també es va autoritzar a farmacèutics titulats francesos la instal·lació d’oficines de farmàcia. Farmàcia Guerrero, a Casa Lacruz, a l’avinguda Carlemany 61, Escaldes 254 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 243-266, ISSN: 0213-0718 Àngels Mach i Buch El 1954 Jean Gouazé va obrir la F. de les Valls a Escaldes, a l’avinguda Carlemany 20 a l’edifici que feia xamfrà amb la plaça Santa Anna. L’any 1975 va ser traspassada a Jean Marcel Català, i posteriorment es va traslladar al carrer de l’Hort proper, quan l’edifici va anar a terra per ampliar l’avinguda. Des de la seva jubilació el 2011 és del farmacèutic Jesús Robinat. I el 1958 Joseph De Girvés va obrir la F. Meritxell a Andorra la Vella, a les desaparegudes galeries París de l’avinguda Meritxell, davant la Casa Felipó, on actualment hi ha una zona d’aparcament. Del 1966 al 1970 la titular va ser Mª Josep Gaset, i el 1990 Meritxell Martí va recuperar el nom F. Meritxell per obrir oficina al carrer Dr. Nequí 7. Als anys en què el comerç començava a ser una font d’ingressos creixent a Andorra, aprofitant les mancances de productes a Espanya (que s’obtenien a França) i aprofitant també la diferència de preus entre els països veïns, el nombre de farmàcies es va anar incrementant. Fins al 1960 al país hi havia 6 farmàcies per 8.392 habitants (1.398 hab./farmàcia), de les quals tres a Andorra la Vella: la F. Mitjavila, la F. Internacional, i la F. Meritxell; dues a Escaldes (F. Guerrero i F. de les Valls) i una a Sant Julià de Lòria (F. de Lòria). Aquestes 6 farmàcies han anat canviant de titular amb els anys, i també la seva ubicació a excepció de la F. Guerrero, però han conservat el nom inicial, atès que a Andorra les farmàcies tenen un nom comercial que no sempre correspon al nom del titular. Mentrestant, l’any 1959 s’havien llicenciat les primeres dues dones andorranes a la facultat de Farmàcia de Barcelona:37 Maria Villeró i Castellà, que va obrir la farmàcia del Pont el 1960 a l’avinguda Meritxell 68, i Calamanda Vila i Riba, que va instal·lar la farmàcia Les Tres Creus el 1962, al carrer de les Canals 5, després d’una estada a Barcelona en el camp de les anàlisis clíniques i el seu asament amb el metge de la Seu d’Urgell Miquel Julià i Planell. Té continuïtat amb la seva filla farmacèutica Maria Julià i Vila. La Maria Villeró es va casar amb Francesc Mitjavila i Armengol, nét del farmacèutic Mitjavila. A la seva jubilació el 2001, la farmàcia del Pont es va traspassar a Josep Gonzàlez i Saludes, i posteriorment va ser traslladada a la mateixa avinguda Meritxell núm. 38. El 1960 Modest Pau va obrir la farmàcia d’Encamp, de Joan Janer des del 1967, i el 1962 la F. Centre d’Específics, d’Amadeu Rossell, a Escaldes, les darreres obertes sense títol i avui desaparegudes. A la jubilació de Janer el 2005 la F. d’Encamp va ser traspassada a la farmacèutica Eva Biec, que es va traslladar del núm. 3 de l’avinguda Copríncep Episcopal al núm. 38, i finalment a Andorra la Vella el 2012 amb el nom d’Edelweiss. El Centre d’Específics va passar a ser F. Aristot a nom del farmacèutic Antoni Aristot i Mora el 1986, que es va traslladar de l’avinguda Carlemany al carrer Constitució, i va tancar a la jubilació del farmacèutic el 2015. Per a regular la situació, el 1962 el Consell General va legislar sobre els establiments de farmàcia i l’exercici de la professió farmacèutica, d’andorrans i estrangers, que l’any següent va completar sobre la nacionalitat i els requisits per a heretar els establiments de farmàcia.38 Es podia instal·lar una farmàcia a Andorra sense titulació o amb farmacèutics titulars estrangers per un període de 10 anys, fins que es va disposar de prou andorrans titulats. El Col·legi de Farmacèutics, que es va crear el 1983, es va responsabilitzar de la bona actuació professional dels titulars d’oficina de farmàcia que exercien sense la titulació universitària amb una disposició transitòria, fins al seu següent responsable, ja titulat. El 1966 es va obrir la Farmàcia Pasteur,39 dels farmacèutics Caterina Guerrero i Ubach i el seu marit Gaspar Saludes i Martínez a l’avinguda Meritxell 84, a Andorra la Vella, quan el pare d’ell ja en tenia una d’emparaulada a León. El país tenia ja una població de 14.380 habitants. Ella com a titular de l’oficina de farmàcia, i el seu marit com a responsable d’un laboratori d’anàlisis clíniques al subsòl. Posteriorment, van obtenir la titulació d’òptica, i com a ampliació dels serveis farmacèutics, van instal·lar-hi el taller de muntatge d’òptica. El mateix any 1966 va obrir la F. Marfaing a Escaldes el farmacèutic francès Pau Enric Marfaing a l’avinguda Carlemany 79, fins el 1986. L’any 2000 la farmacèutica Victòria Eugènia Sanchiz va obrir la F. Carlemany poc més amunt, al número 83. El 1968, atès que no hi havia cap farmàcia a la Massana, es va instal·lar una farmaciola a càrrec dels farmacèutics de la F. Pasteur, fins que el 1987 la titular va ser la seva cunyada Rosa Maria Morera. Des dels anys 60 als 70 les oficines de farmàcia s’havien incrementat fins a 15, sumant 9 noves farmàcies a les 6 existents, amb els inicis del boom del comerç. El 1969 la farmacèutica Rosa Maria Beal va obrir la F. d’Engordany, fins que es va jubilar el 2006, i la va traspassar a Núria Margalef, passant a ser F. Margalef en no poder conservar el nom. Des del 1970 al 1988 el nucli de Santa Coloma va tenir la F. Francesa, de Francesca Castaño, que el 1989 va passar a ser F. Santa Coloma, de Maria Rosa Pintat. En aquells moments es rebien medicaments dels majoristes espanyols cada dia des de Lleida, però de França només se’n rebien dos cops per setmana. A partir del finals dels anys 70 es van poder rebre els medicaments francesos diàriament de Perpinyà, i des del 1977 fins el 2012 també se’n van rebre de Tolosa del Llenguadoc. A les farmàcies es feien cures, es posaven injeccions, es preparaven fórmules magistrals, xarops per la tos, es dispensaven antisèptics, antidiarreics, oblees, pomades dermatològiques, sobretot aspirines Usines du Rhône, i fins i tot els productes químics per al revelat de fotografies.40 Per donar atenció fora de les hores d’obertura, es feien guàrdies localitzables d’una setmana correlativament, que a mesura que s’anaven obrint més oficines van passar a ser presencials, i les organitzava el director de sanitat i higiene del Consell General, primer el Dr. Francesc Mitjavila i Armengol, i després el Dr. Josep Duró i Farràs. Posteriorment han acabat essent d’un dia a la setmana durant set setmanes fins al següent torn per a totes les farmàcies de la vall central (Andorra i Escaldes-Engordany), i al nucli del Pas de la Casa, guàrdies no presencials de setmana alternatives. Des del 1983 les organitza el Col·legi de Farmacèutics. El 1971 la farmacèutica Josefina Borra i Navarro va obrir la primera farmàcia al Pas de la Casa,41 a 2.000 m d’altitud just a la frontera amb França, completant l’assistència mèdica als usuaris de les pistes d’esquí, i també als habitants del poble, que des del 2010 està a càrrec del seu fill Òscar Ramon i Borra. També el 1971 es va obrir la farmàcia Creu Verda a l’entrada del poble de Sant Julià de Lòria, a càrrec del farmacèutic francès Jean Bergés, que al 1982 va ser traspassada a Pere Pagès i Sablayrolles, i té continuïtat amb el seu fill Bertrand Pagès i Bru. A Andorra la Vella el 1973 va obrir la F. Rosella, de Meritxell Molné i Sauquet, i el 1977 la F. Central, de Mª Elena Fruitet i Tollinchi, que segueixen en funcionament amb les mateixes titulars. Fins el 1976 no es van obrir farmàcies a les dues parròquies que encara no en tenien, tot i que a càrrec de farmacèutics francesos. A Ordino, la F. d’Ordino, de Jean Brial, que va tancar el 1997, i des d’aleshores la F. Font Freda, de Carles Pérez. I a Canillo, la F. Sant Roc, de Patrick Dupré, que va tancar el 1986, i des del 1987 la F. Abarset, d’Àngels Mach i Buch. A Soldeu, a la mateixa parròquia de Canillo, hi ha també oficina de farmàcia des del 1998, la F. Piolets de Marc Martí i Castanyer. Per a la instal·lació d’oficines de farmàcia i exercir la professió de farmacèutic a Andorra, cal disposar de la titulació universitària expedida per una universitat d’Espanya o França i la nacionalitat andorrana, però no hi ha cap limitació per població assistida o distància d’altres farmàcies, com es regula a Espanya a través dels Col·legis de Farmacèutics provincials o a França mitjançant l’Orde des Pharmaciens. El Reglament de Farmàcies i de medicaments vigent actualment 258 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 243-266, ISSN: 0213-0718 Àngels Mach i Buch data del 1977, i regula l’exercici de la professió de farmacèutic, les farmàcies hospitalàries, els establiments de venda a l’engròs de medicaments i parafarmàcia, i el seu control.42 L’any següent es va crear el servei d’inspecció de farmàcies, que depenia primer del Consell General i amb la creació del Govern, del ministeri de Salut i Benestar Social, per tal que l’administració pogués fer el seguiment i control de les activitats farmacèutiques al país. A mesura que va anar augmentant la població i el nombre de turistes, el nombre de farmàcies va anar creixent. Dels 19.545 habitants de l’any 1970 es va passar a 33.396 el 1980, i el nombre de farmàcies va passar a ser de 22. L’Andorra de finals dels anys 80 era ja urbana i havia deixat de ser rural. Disposava de vint-i-vuit farmàcies per a 39.940 habitants de les quals tres a Sant Julià de Lòria, dues a Encamp (una al poble i una al Pas de la Casa), una a Ordino, una a Canillo, una farmaciola a la Massana, i les altres vint a la vall central d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, la majoria a l’eix comercial, tot i que algunes en barris. L’any 1990 es va passar a 36 farmàcies per a 54.507 habitants, i al 2000 amb 65.844 habitants es va arribar a 49 establiments farmacèutics. AL SEGLE XXI El 2010 es va arribar a 58 oficines de farmàcia per 85.015 habitants (la població màxima assolida). El nombre d’establiments de farmàcia va arribar a ser de 59 el 2014 però la població ja havia començat a disminuir. En aquest temps, les farmàcies en què el seu titular no tenia el títol universitari han anat sent traspassades a joves titulats, els farmacèutics titulars estrangers que exercien provisionalment s’han nacionalitzat un cop han transcorregut els 20 anys necessaris, després de la Constitució, i la prosperitat econòmica d’Andorra ha permès que més joves poguessin anar a estudiar la llicenciatura a Espanya o França, i es produïssin noves instal·lacions. Malgrat el creixement exponencial de l’obertura de noves farmàcies, també s’ha produït tancaments per jubilació del titular o per altres causes. També hi ha hagut canvis de titular conservant el mateix nom de la farmàcia, i el cas contrari, tancament i nova obertura amb un altre nom. A hores d’ara hi ha 80 farmacèutics exercint al país,43 entre laboratoris d’anàlisis clíniques, farmàcia hospitalària, administració pública i 58 oficines de farmàcia establertes per a una població registrada de 78.014 habitants.44 Atesa la fluctuació de treballadors temporers que no resideixen tot l’any al país i andorrans censats que resideixen fora, la població estimada és del 8,8 % inferior a la població registrada. La taxa d’habitants que correspon a cadascuna d’elles és de 1.345 habitants. És molt per sota de la xifra d’Espanya de 2.500 habitants per farmàcia, que amb una taxa de 47 farmàcies per cada 100.000 habitants, és la xarxa més Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 243-266, ISSN: 0213-0718 259 De ca l’apotecari a la farmàcia cosmopolita, més de 150 anys d’atenció farmacèutica Andorra extensa i propera al ciutadà dels països de l’OCDE (les 34 economies més desenvolupades del món), en front a una mitjana de 25. A Andorra equivaldrien a 73 per 100.000 hab., una xifra que seria absolutament insostenible, tot i comptant amb l’afluència estacional de turisme.45 Les dues parròquies de la vall central, que concentren prop de la meitat de la població fixa, disposen de quasi tres quartes parts de les farmàcies (72%) perquè és on es localitza la zona comercial amb una afluència turística més regular al llarg de l’any. Farmàcies ja instal·lades en altres parròquies, a Encamp, a Arinsal i a Ordino, s’hi han traslladat. A les parròquies frontereres es localitzen 2 farmàcies al Pas de la Casa en la frontera nord-est amb França, tot i ser una zona comercialment molt activa i molt especialment durant la temporada d’hivern, i 5 a Sant Julià de Lòria, a la frontera sud amb Espanya, de les quals només dues estan situades a la vila i les altres tres se situen en centres comercials. D’aquest procés de distribució es pot observar que el costat espanyol i català utilitza més el sistema assistencial farmacèutic andorrà que el francès, i que tot el país, donades les seves petites dimensions, s’aprofita de l’efecte frontera, especialment en el centre, on hi ha més concentració de comerços i també de farmàcies. Segurament aquest major ús pot estar relacionat amb el major desenvolupament de les regions del nord d’Espanya en comparació al sud de França i a la primacia tradicional de les relacions d’Andorra amb el sud per sobre del nord per la facilitat de les comunicacions, geografia i llengua. El model assistencial de les farmàcies andorranes es basa en l’assistència directa tradicional als residents, en l’efecte turístic de lleure i d’esports de muntanya, en l’efecte transfronterer, i en l’efecte cosmopolita. En el cas de Canillo, els dos aspectes primers tenen un pes específic molt superior al darrer. Extrapolant a tota la població del país, dues farmàcies a la parròquia de Canillo, suposarien 40 farmàcies en total al país, però n’hi ha més (58) que es poden mantenir gràcies als tres efectes afegits a l’assistència directa tradicional als residents que son el turisme (i els esports de muntanya especialment), la incidència sobre l’entorn transfronterer, i finalment en l’actualitat, el cosmopolita pel que representa poder dispensar els medicaments més innovadors i de tot el món. ELS PRODUCTES FARMACÈUTICS A ANDORRA A Andorra no es fabriquen productes farmacèutics, i s’importen directament dels països elaboradors, llevat de l’Aspirina Haden Vitaminé, amb àcid acetilsalicílic, vitamina B6 i cafeïna, que van fabricar el Dr. Francesc Mitjavila i el farmacèutic Gouazé a la farmàcia de les Valls als anys cinquanta i les exportaven a l’estranger.46 Les farmàcies andorranes poden importar i dispensar productes fabricats a qualsevol país de món, sempre i quan estiguin autoritzats en el país d’origen. Per la facilitat d’arribada al país, amb subministrament diari, i el reconeixement de 260 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 243-266, ISSN: 0213-0718 Àngels Mach i Buch la Caixa Andorrana de Seguretat Social pel seu copagament, la majoria s’obtenen d’Espanya (66%) i de França (26%). Tot i això, atès que es pot importar productes de qualsevol altre país de món, també s’importen medicaments d’altres països d’Europa, dels Estats Units d’Amèrica, i fins i tot del Japó i Singapur, pel 8% restant.47 Andorra no és només un país de frontera entre Espanya i França, sinó una frontera de país tercer. Entre les províncies frontereres pirinenques espanyoles sempre hi ha hagut intercanvi comercial amb els departaments homònims francesos. Andorra, però, no és un Estat membre de la Unió Europea i per tant té una altra qualitat fronterera pel que fa a la importació de productes de països tercers, que poden aprofitar els habitants de les zones de l’entorn andorrà per aconseguir productes farmacèutics provinents per exemple dels Estats Units d’Amèrica, abans de la seva autorització als països de la Unió Europea. La tasca que duen a terme les oficines de farmàcia a Andorra a nivell assistencial per a les persones que resideixen al país es similar a les dels territoris veïns. Estan sobredimensionades a causa de la incidència del turisme en tots els sectors incloent el farmacèutic, especialment per l’assistència en el lleure per la pràctica de l’esquí i altres esports de muntanya, tenint en compte les dimensions reduïdes del país, i la seva condició d’estat fora de la Unió Europea. La dispensació de productes farmacèutics és un sector econòmic rellevant entre totes les importacions de productes, tot i comptant que inclou l’adquisició de medicaments per a la farmàcia hospitalària i centres sociosanitaris. Els productes farmacèutics s’importen dels països veïns i d’altres països, i s’inclouen dins del capítol 30 a l’Agència Tributària (Antic Servei de Duana) per l’abonament de les taxes corresponents. L’any 1902, per sufragar la part de construcció de la carretera que havia de comunicar Andorra amb la Seu d’Urgell, es van haver de crear els primers impostos per l’entrada de mercaderies al país. Atès que el comerç a Andorra anava agafant embranzida, en paral·lel, el nombre de mercaderies gravades amb un impost d’entrada a la Vall també va anar augmentant a mesura que s’anaven important altres productes diversos, i va ser a partir de 1960 en què es van afegir els productes farmacèutics. El fet de poder disposar lliurement de medicaments procedents d’Espanya i França fa que els estocs de les oficines de farmàcia s’incrementin, per a poder escollir les formes de condicionament del país més adients en cada cas. Els productes procedents d’altres països, que arriben amb menys freqüència, obliguen a filar encara més prim en les comandes per evitar la seva caducitat. Per tal d’obtenir millor rendibilitat, per lligams familiars i/o comercials, Grup Pasteur aglutina 6 farmàcies, Farmactiv n’agrupa 7, Grup Galeno en reuneix 4, Grup Guerrero 3, i Grup Martí 2, i també altres farmàcies comparteixen compres més aleatòriament. El número de visitants a Andorra, entre 7 i 8 milions, amb possible accés a l’adquisició de productes farmacèutics a les oficines de farmàcia complementen la població assistida i aporten el plus dels 3 efectes sfegits que justifiquen l’alt nombre de farmàcies a Andorra. El creixement percentual del valor d’importacions de productes farmacèutics respecte al total d’importacions en els darrers anys és un indicador positiu respecte a la qualitat assistencial de les oficines de farmàcia andorranes, pel que implica de manteniment de la confiança, d’oferiment i disposició dels productes adequats a les necessitats assistencials, i adaptació als canvis continus de la societat actual. EN CONCLUSIÓ - El Principat d’Andorra té una història i unes peculiaritats que el diferencien d’altres territoris també en l’àmbit de la farmàcia. Tot i ser un petit territori als Pirineus i no ser un Estat de dret fins al 1993, ha tingut el seu propi model d’assistència farmacèutica des d’abans del 1859. S’ha anat adaptant a la recuperació de la població des dels anys 1930, i a la transformació comercial a partir de 1960, en què l’economia del país s’ha sustentat en el comerç per una diferenciació de productes i de preu, repercutint en l’àmbit de les oficines de farmàcia. - La seva condició fronterera de país tercer, li ha permès proveir-se de productes farmacèutics autoritzats de qualsevol país del món, tot i que la major part de les importacions provenen d’Espanya i França, complementant mancances i desitjos assistencials dels veïns del sud i del nord. - La seva especificitat territorial, nacional i estatal han caracteritzat diferentment el seu model assistencial comunitari en l'àmbit farmacèutic respecte als territoris veïns en els darrers 50 anys. En el vessant assistencial les oficines de farmàcia andorranes cobreixen la dispensació de fàrmacs per les malalties cròniques i esporàdiques de la població resident, els relacionats amb les necessitats del turisme i especialment la pràctica d’esports de muntanya, i els productes farmacèutics d’interès transfronterer i particularment en els darrers anys, cosmopolita. - El nombre d’oficines de farmàcia al país s’ha incrementat dels anys 60, però sembla haver arribat a un sostre els darrers 10 anys. La sostenibilitat de les 262 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 243-266, ISSN: 0213-0718 Àngels Mach i Buch oficines de farmàcia a Andorra depèn en un 55% de la població resident, i en un 45% de les dispensacions als visitants. - El turisme de neu i natura actualment és el motor de l’economia dels país i també de les oficines de farmàcia. - El repte de futur és poder mantenir una sanitat de qualitat i accessible als andorrans, residents no nacionals i turistes a nivell territorial, de bon nivell i descentralitzada fent-la compatible amb l’atenció assistencial farmacèutica de qualitat en totes les parròquies, com ha esdevingut fins ara.

El Principat d’Andorra té una història i unes peculiaritats que el diferencien d’altres territoris també en l’àmbit de la farmàcia. Tot i ser un petit territori als Pirineus i no ser un estat de dret fins al 1993 (Aquest any celebrem 30 anys de constitució) ha tingut el seu propi model d’assistència farmacèutica des d’abans del 1859.

S’ha anat adaptant a la recuperació de la població des dels anys 1930, i a la transformació comercial a partir de 1960, en què l’economia del país s’ha sustentat en el comerç per una diferenciació de productes i de preu, repercutint en l’àmbit de les oficines de farmàcia. – La seva condició fronterera de país tercer, li ha permès proveir-se de productes farmacèutics autoritzats de qualsevol país del món, tot i que la major part de les importacions provenen d’Espanya i França, complementant mancances i desitjos assistencials dels veïns del sud i del nord. –

La seva especificitat territorial, nacional i estatal han caracteritzat diferentment el seu model assistencial comunitari en l’àmbit farmacèutic respecte als territoris veïns en els darrers 50 anys. En el vessant assistencial les oficines de farmàcia andorranes cobreixen la dispensació de fàrmacs per les malalties cròniques i esporàdiques de la població resident, els relacionats amb les necessitats del turisme i especialment la pràctica d’esports de muntanya, i els productes farmacèutics d’interès transfronterer i particularment en els darrers anys, cosmopolita. –

El nombre d’oficines de farmàcia al país s’ha incrementat dels anys 60, però sembla haver arribat a un sostre els darrers 10 anys. La sostenibilitat de les oficines de farmàcia a Andorra depèn en un 55% de la població resident, i en un 45% de les dispensacions als visitants. –

El turisme de neu i natura actualment és el motor de l’economia dels país i també de les oficines de farmàcia. – El repte de futur és poder mantenir una sanitat de qualitat i accessible als andorrans, residents no nacionals i turistes en l’àmbit territorial, de bon nivell i descentralitzada fent-la compatible amb l’atenció assistencial farmacèutica de qualitat en totes les parròquies, com ha esdevingut fins ara. A Farmàcia de les Escoles, a més de donar el millor servei als nostres conciutadans estem en una zona on tenim molts visitants ben a prop de l’Hotel Metròpolis, l’Hotel Comtes d’Urgell, l’Hotel Fènix, l’Hotel Eureka i davant de l’aparthotel Cosmos.

FARMÀCIA DE LES ESCOLES

VÍCTOR SIMONET PONS

Av. de les Escoles, 17 AD700

ESCALDES ENGORDANY

T.+376 82 07 68

farmaciadelesescoles@andorra.ad